A meitat de preu!!!
Ha
sigut aquest tres de març que m'he decidit de pujar a la Molina per
anar a veure la GUAPA de l'Alba, que va descobrir que no duc calçotets a
sota els pantalons.
Igual que la Dolors, la infermera de Vall de Núria.
I a l'Àlex, un amic de fa unes quantes esquiades.
Agafant
el tren a Sant Martí de Centelles, m'he tingut d'arribar fins la
Garriga.
Ja que el tren és directa de la Garriga fins a Vic, i no haver de
matinar tant.
Anant amb un parell de DEVOLUCIONS
aconseguides gràcies als retards de la Renfe.
Les he utilitzat per
acostar-me fins la Molina de GUAIS.
O sigui, per la PATILLA.
Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha...!!
Arribat a la Molina, l'he vist molt pelada i de neu poca.
On agafant el Bus, he arribat a les pistes.
Ja allà, he volgut agafar el telecadira per arribar-me fins a Costa-Rasa, on hi ha l'Àlex treballant.
Quan m'han dit que sense esquís ....
Na nai de la Xina.
Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha...!!
Res, que decepcionant-me l'he fet una trucada.
On la recepcionista m'ha dit:
Qui el demana??
Ha sigut quan l'he dit que li digués que aquí hi ha un individu amb samarreta de tirants i pantaló curt que vol parlar amb tu.
Ja saps qui és?? ...
Òstia, hi tant!!
El David Canals!!!
Estant una bona estona xerrant pel telèfon, finalment me l'ha passat.
Quan l'Àlex ja ha sabut qui era dient-me nom i cognom.
Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha...!!
Xerrant amb ell, he anat a trobar a la GUAPA de l'Alba a Infermeria.
Per xerrar amb ella i per recordar-li la baixada de pantaló.
Quan he sortit, m'he volgut fer la foto amb tot de neu, pantaló curt, i sense samarreta.
Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha...!!
Decepcionant-me, he
anat a agafar el Bus, i com que era hora d'estar a les pistes
esquiant, hem baixat el conductor i jo sols fins al poble de la Molina.
El
rei va en un Mercedes de cinc places, les dues de davant ocupades per
dos "dropus",i jo en un autocar de cinquanta places, i totes per a mi
sol.
Millor que el rei.
Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha...!!
Camí de tornada, ha passat una revisora, que l'he tingut de pagar el bitllet fins a Vic per no anar fins la Garriga.
Quan
aquest valent sis amb quinze, m'ha refusat el bitllet de cinquanta i
s'ha conformat amb sis euros amb deu cèntims de ferralla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada