Totes les fotos d'esquiades

ski6969.blogspot.com

Visita Cultural el tres de març a la Molina
Visita turística a La Molina 2015








dissabte, 17 de novembre del 2012

Esquiada del catorce de març del 2012

                                                               Coincidència?? 

  Ei,pipol!!!!! 
 Ha sigut aquest dimecres, que no tenint-les totes, m'he anat a esquiar a la Molina. 
Llevant-me a les sis, i ja fora de casa.
Han vingut les presses per agafar el tren. 
On ja a l'estació, això que l'anuncien, el veig a la via, quan m'he quedat més tranquil al veure que anava fins a Ripoll. 
Comprant el bitllet i agafat el tren, m'he posat a esmorzar un tros de barra.
On mig tip i ja a la Molina, he agafat el bus sense presses perquè arribava a primera hora. 
Agafant el forfé a dos de deu, m'he volgut anar en un principi a la Olímpica. 
El que aquell dia hi havia falta de neu o poder la guardaven per fer unes contra rellotges, el que estava tancada. 
Veient que l'única potable era l'Estadi, pista negra. 
Que fent-la la primera vegada, això que el tram més perillós el passo sense masses dificultats, quan a la que es tornava pla, m'he caigut pelant-me el braç. 
Ha estat quan m'ha vingut a la memòria la Mercè, la meva infermera que em va dir d'esquiar amb màniga llarga.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!



                                                             Senyal i límit del guant.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!











Seguint esquiant per l'Estadi i no tenint cap caiguda important, això que arriben les dotze ,i veig que la gana comença a apretar i les forces a minvar. 
Decidint anar a fer un mos, he trobat al Jonatan amb un altre a Costa Rasa morint-se de fàstic. 
Quan demanant un suc de préssec poc calent, m'he fotut el entrepa per acabar-lo amb un cafè o dos.
Tornant a les pistes, ho he tingut de fer a peu perquè no hi havia força neu artificial, on he saludat al Joaquim que anava amb una moto de neu per on podia. 
Altre vegada a l'Estadi, m'he quedat com una hora més, i he decidit plegar veles perquè les cames ja em feien mal. 
Decidint anar a que em miressin el braç, m'ha fet il·lusió retrobar a l'Alba, la infermera que va descobrir que no duc calçotets. 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!



 

Saludant-la,m'ha curat el braç i m'ha dit que anés al metge de capsalera. 
Esperant el bus, finalment ha arribat i m'ha dut fins la Molina. 
On he anat a veure a la Florina, per prendre un suc de préssec, i dinar els frantfurs que ja eren passades les quatre. 
He decidit plegar veles perquè l'estat de la neu del Comella ja eren farinetes. 
Neu trenca cames, i no vull trencar-me cap esquiant. 
Ja en vaig tindre prou amb la cella. 


                                                   Val més prevenir, per després curar.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

Pres el cafè, he sortit cap a l'estació per agafar el tren fins a Canovelles. 
On arribats, m'he dirigit cap a la Garriga per arreglar la bombeta fosa del cotxe. 

PD:Coincidència és perquè l'any passat vaig fer l'última esquiada el catorze de març, però a Vall de Núria!! 

PD2:Us deixo les fotos de la marca de la samarreta!! 

                                                                         Sort!!!!!! 
                                                 


                                                           Senyal i límit del guant

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!





                                                               Forfé multiesquiades.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!





Cella oberta
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del dos de març del 2012

                                                     He acabat amb els peus suats!! 

  Ei,pipol!!!! 
 Ha sigut aquest divendres dos de març, que m'he dit de tornar a esquiar a la Molina. 
Ja amb tot preparat, han vingut les presses i el sortir amb retard. 
Quan arribat a l'estació, he vist com arribava el tren i se'n anava sense mi. 
Agafat el següent, aquest ha parat a Ribes de Fresser. 
On baixant m'he acostat al cremallera per demanar per l'Anna Ortega. 
Quan m'han dit que poder estava a l'altra parada. 
On sortint cap a Ribes enllaç, allà no l'he trobat, i m'he entornat per agafar el tren fins la Molina. 
Allà he sigut l'únic esquiador del bus. 
Ja que el primer l'havia perdut. 
On canviant el bitllet pel forfé, m'he anat a la pista llarga, per enllaçar amb el telecadira que em dugués a Costa Rasa. Deixant la motxilla, m'he posat a esquiar per la pista vermella Costa rasa, on altre vegada he vist que la Olímpica hi havia un rètol de pista tancada. 
Altre vegada preguntant, m'han dit que demà feien contra rellotges, el que estava oberta. 
Jo amb samarreta de tirants en un principi, ja que no m'he volgut posar l'anorac perquè feia més calor que fa dos setmanes. 
Doncs que altre vegada he estat per la Olímpica tot el dia, o el que quedava.
Ja que he arribat a les pistes que eren dos quarts d'una. 
Tenint una caiguda al començament, he patit de rascar-me res. 
Ja que la infermera em va dir de no esquiar amb samarreta de tirants.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

Veient que no m'havia fet res, he continuat esquiant sense parar, ni tenir cap caiguda per la Olímpica.
Fins que m'han dit de plegar veles, on fent alguna parada per pixar o fer algun cafè, m'ha fet il·lusió trobar el Joaquim. 
Que li fa gràcia que vagi amb samarreta o sense per les pistes. 
M'ha fet gràcia trobar el David per les pistes, on m'ha dit que la temporada ja s'està acabant degut a que la terra està més calenta. 
On no estant massa cansat, m'he dit de fer l'Estadi, pista negra. 
On fent corbes llargues, l'he vist molt fàcil, el que és molt curta. 
Ja al agafar el bus a les 17:10 h que he acabat, he anat a fer un cafè. 
On tornant i veient que l'havia perdut, m'he inquietat i veient allà una furgoneta que poder baixava, l'he demanat si em podia baixar fins la Molina. 
Amb el Jordi dient-me que sí, he carregat els esquís a la furgoneta, i hem baixat fins al bar la Molina. On altre vegada m'he trobat al David i la Florina. 
Dinant els canelons i fent un parell o tres de cafès, he agafat el tren, i m'he entornat cap a casa. 

PD:Al treure'm les botes, he vist que he acabat amb els peus suats!! 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

                                                                        Sort!!!!!!!!


                                                        Treu-te la samarreta que suaràs.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!
 






                                                   Esquiant amb samarreta de tirants.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!




                                                    Esquiant amb samarreta de tirants

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

 
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del disset de febrer del 2012 Esquiant amb el mòbil a l'orella

                                                         Tot el dia per la Olímpica!!! 

  Ei,pipol!!!! 
 Ha estat aquest divendres disset, que m'he animat per anar a esquiar a la Molina. 
Ja amb tot preparat i amb presses, ha sigut arribar a l'estació de tren de Canovelles. 
Que aparco, agafo la bossa amb els esquís i les botes, i quan arribo a l'estació de tren, veig que no duia la ronyonera.
Merda!! 
Això que m'entorno al cotxe, i per aprofitar el temps, vaig al Carrefur a omplir el dipòsit. 
Arribat amb tot tancat, he anat a un bar a fer un cafè, on altre vegada al Carrefur, veig que hi ha un camió sisterna per omplir els dipòsits. 
On preguntant m'ha dit que en té per una hora ,i fins que no ompli no funcionen els sortidors. 
Tornant a l'estació, això que em trobo amb l'Eli de Caldes que també anava a esquiar, i agafem el tren junts. 
Com que l'última parada era Ribes de Fresser, he baixat amb l'Eli i m'he acostat al cremallera. 
On xerrant amb la taquillera que ens coneixem d'altres vegades, l'he donat records per l'Ivan Bobé i el Jaume Pou. 
Agafat el tren i arribat a la Molina a dos quarts d'una, enfilats a l'autocar hem arribat a la Pista llarga. 
Ja al telecadira, m'he enfilat fins al refugi Costa Rasa, quan rebo una trucada de la Chus, que vol que ens veiem. 
On esquiant amb el mòbil a l'orella, he vist que necessitava el mans lliures.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!! 

On deixant la motxilla, he començat a baixar al pista vermella Costa Rasa. 
On enfilant-me altre vegada al telecadira, he preguntat si podia fer la Olímpica. Pista vermella de competició. 
Ja que no hi havia ningú i posava un cartell de pista tancada. 
Confirmant-me que sí, allà m'he quedat tot el dia, fins a tres quarts de cinc, que m'han dit que tancaven la pista. 
Entre baixada i baixada he anat un parell de vegades al lavabo, on he trobat a l'Àlex que m'ha fet gràcia saludar-lo i canviar algun comentari. 
On jo anava amb l'anorac sol, i més tard, l'he canviat per la samarreta de tirants. 
On la gent s'ha inquietat al veure'm amb samarreta de tirants, on han començat amb la pregunta de sempre de:

No tens fred?? 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

Jo com sempre fent-me el "longuis" i dient: i què és el fred?? 
Quan cap contestació ha estat acertada, i els he dit que poder és la manca de calor?? 
Afirmant-me que sí, els he dit que em toquessin el braç.
On dient-me que estava calent, ja han aprés quelcom nou. 
I és que divendres va fer sol tot el dia.
On ja quan tancaven les pistes, fent una baixada, em trobo amb l'Helena que havia caigut i havia perdut els esquís. 
On explicant-me que amb aquella pendent era impossible col-locar els esquís. 
Això que li explico que quan estava a Vall de Núria, em van ensenyar a col·locar-me els esquís amb pendent. 
On claves els esquís a la neu.
Com que estan clavats i no es mouen, et neteges les botes amb la fixació i et montes els esquís. 
Com que allà no hi havia neu pols, si no que tota era dura i artificial, l'he ajudat aguantant-li els esquís, per col-locar les botes. 
Amb els esquís col-locats,hem fet un parell de baixades junts, on m'ha dit que havia nascut a Madrit.
El que ja duia molts anys vivint aquí, i per això no se li notava a l'accent. 
On acomiadant-nos,al cap de poc ja tancaven les pistes. 
Fent l'última baixada a l'Olímpica, com que estava molt gelada, he caigut jo. 
Primera caiguda en tot el dia, on m'he rascat l'espatlla amb el gel. 
On passant d'anar a infermeria, m'he arribat al Cap de Lliçà on m'han posat una gassa, i m'han dit que era perquè no duia anorac. 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

Agafat el bus i arribats al poble de la Molina, he anat al bar la Molina per fer tres cafès, per saludar al David i a la Florina, i per dinar. 
Ja que no he parat en tot el dia, i he estat com quatre hores i mitja esquiant sense parar. 
Ja tenia agulletes a les cames. 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

                                                                        Sort!!!!!!!!





                                                    Esquiant amb samarreta de tirants

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!





                                                   Esquiant amb samarreta de tirants

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del catorce de març del 2011

                                                              Fixacions mal graduades!! 

 Date: Thu, 17 Mar 2011 18:01:12 +0000 

                                                              Fixacions mal graduades!! 

  Ei,pipol!!! 
 Tot i donar per acabada la temporada. 
Ha sigut quan el Jaume m'ha reclamat i m'ha dit de pujar a Vall de Núria. 
Ha sigut aquest dilluns catorze de març que m'he decidit per anar a esquiar a Vall de Núria. 
Quan amb tot preparat, he arribat a l'estació de Canovelles on m'he trobat al Sergi. 
Quan aquest el vaig conèixer a la "Gran passejada" per Granollers. 









Arribats a Ribes de Freser, he baixat per agafar el cremallera i enfilar-me fins a Núria. 
On pel camí m'ha fet il·lusió trobar-me el Jaume. 
Arribats a les pistes, he vist que hi havia boira.
Quan he començat a saludar a gent coneguda i a d'altres que no coneixia, com ara l'Ester. 
Ha sigut veient a l'Ivan, que aquest m'ha dit que la Pala estava molt gelada. 
Quan baixant amb el Jaume, ha sigut quan finalment l'han trucat dient-li que havia de fer de monitor. Quan ens hem acomiadat. Baixant tot sol, ha sigut quan han començat a vindre les caigudes i a perdre l'esquí. 
Ha sigut pujant pel telecadira, on he vist que l'Ivan baixava per la Pala, i només feia que cruixir-li els esquís de lo gelat que estava la pista. 
No ho he volgut ni provar. 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

 Quan he començat a tenir gana, m'he parat per dinar i perquè em miressin les fixacions. 
On m'han dit que no les tenia ben regulades. 
Corretgint-les, m'he anat a dinar. 
Dinades les croquetes i la botifarra, m'he acabat uns macarrons d'algú que no en volia més. 
On ja tip, m'he entornat a les pistes. 
Ha sigut baixant pel Mulleres, que la boira s'ha començat a espesseir encara més. 
Arribades les quatre, he decidit de plegar veles perquè ja no es veia res, i perquè ja començava a estar fatigat. 
Agafat el cremallera i arribat a Ribes. 
He anat a saludar al Sergi del bar, per fer dos cafès mentre esperava que arribés el tren que em dugués fins a casa. 

PD: No ha passat res extraordinari, perquè tampoc buscava res. 
Només anava a visitar el Jaume, l'Ivan, l'Albert, i a conèixer l'Ester!! 

                                                                       Sort!!!!!!!




Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del vint-i-u de feber del 2011 Amb els peus suats!!

                                                            La Renfe retornant diners!! 

  Ei,pipol!!!! 
 Ha sigut aquest dilluns vint-i-u de febrer, que he volgut tornar a esquiar a la Molina. 
Anant sobrat de temps, no he tingut de trepitjar l'accelerador. 
On arribat a l'estació, he comprat el bitllet. 
Arribats a la Molina, he anat a veure si em retornaven les bambes que em vaig deixar la setmana passada. 
On deixant el telèfon, he anat a esquiar. 
Ja a les pistes, m'he anat a esquiar a la pista vermella de competició Roc Blanc. 
On no havent-hi massa gent, allà m'he quedat tot el dia i sense samarreta. 
Cap allà dos quarts de dues, he decidit d'anar a dinar. 
Quan a un quart de quatre m'he entornat a les pistes. 
On aquesta vegada m'he posat la samarreta degut a que ha fet tot el dia núvol, i perquè feia una mica de "rasca". 



                                                             Senyal i límit del guant

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!



Tenint una caiguda on he perdut tots dos esquís.
He tingut la sort de trobar a un parell d'allà les pistes, on m'han ajudat a localitzar-los i a posar-me'ls.
On la pista estava dura, i no hi havia manera de clavar-los a la neu. 
Cap allà dos quarts de cinc, he decidit de plegar veles, on ja començava a colejar. 
Quan agafant el bus, hem arribat al poble de la Molina. 
On fent un cafè i acabant-me el dinar, m'he anat a l'estació que el tren ja m'esperava. 
Passats Vic i sent tren directe fins la Garriga.
Ens hem deturat a Sant Martí de Centelles, degut a que una dona s'ha tirat a la via a l'estació de la Garriga. 
Agafant un bus que ens dugués fins la Garriga, arribat a Canovelles he reclamat el bitllet de tornada. 
On pensant-me que em donarien un altre bitllet de tornada amb tren. 
Va i em paguen 3'35 euros d'abonament. 
Arribat a casa i treient-me les bambes per dutxar-me,m'he adonat que tenia els peus suats!! 

                                                                  Sort!!!!! 



                                                        Treu-te la samarreta que suaràs

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del cinc de febrer del 2011 Esquiant per la patilla!!

                                                          Esquiant per la patilla!! 

  Ei,pipol!!!!
 Ha sigut aquest dissabte cinc de febrer, no podent pujar el dilluns set de febrer.
Que he decidit fer campana aquest divendres quatre de febrer. 
Amb tot preparat, he sortit cap a l'estació de Canovelles amb presses, on fins i tot he estat apunt de sortir-me de la carretera. 
Ja a l'estació i vist que el tren estava per arribar, he comprat el bitllet d'anar i tornar a la Molina de tretze amb quaranta. 
Amb el tren agafat, he aprofitat per esmorzar. 
On ja a la Molina, això que agafo el bus i pago dos euros. 
Finalment ens hem plantat a les pistes. 
Jo amb el "vale" que em va donar la Florina el passat dilluns trenta-u de gener. 
Aquell dia les pistes no estaven en bones condicions degut a la quantitat de neu pols que hi havia, que no es podia esquiar bé. 
Va i em donen dos forfés gràtis per esquiar. 
Què he fet?? 
Com que no es podia retornar perquè no havia pagat res, l'he venut per vint euros poguent-me treure trenta. 
No he volgut estirar més el braç que la màniga, i m'he conformat. 
Ja a les pistes, he anat al Roc Blanc que és el bar d'allà la Molina, per deixar la motxilla i baixar per la pista vermella Roc Blanc. 
Allà m'hi he quedat tot el dia, fins que m'han minvat les forces, i he dinat les dues botifarres que m'havia preparat. 
Ja menjades i pres un parell de cafès, m'he trobat a l'Àlex que ja sap que el fred no existeix. 
Quan jo sense samarreta durant tot el dia.



 Visita Cultural 2015

Més tard m'he trobat al Joaquim, un noi d'allà les pistes, que també li fa gràcia que vagi sense samarreta. 
Tirant-se'm el temps a sobre, he fet una migdiada de deu minuts, i m'he entornat a les pistes. 
Quan m'he adonat de quan esquiava bé, i de quan no.
És qüestió d'equilibrar el pes, ho he notat amb les caigudes. 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

Entre un quart i dos quarts de cinc, he decidit de plegar veles, on les cames ja no em responien. 
Quan anant al final del telecadira i demanant si em podia muntar per baixar, això que ho consulta i em diuen que no pot ser. 
Explicant-me que la pista era blava i que no hi havia dificultat, ha sigut quan he baixat per la pista posant el pes als talons, degut al cansament. 
Arribat a baix de tot, no he tingut forces per frenar, i m'he aturat tirant-me al terra.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!! 

A la parada del bus m'ho he tret tot, i agafant-lo que no sabíem si perdríem el tren. 
Ja a la Molina, he anat a fer un cafè i demanar-li a la Florina si tenia un altre "vale" per anar a esquiar gràtis!! 
M'ha dit que no en tenia més, i pagant el cafè, he sortit cap a l'estació de tren. 
Agafat aquest i passant el revisor, no m'ha marcat el bitllet. 
I ara tinc un bitllet de tornada "gràtis" desde la Molina, fins el dia vint de ferbrer!! 

PD:He acabat amb el mitjons xops, i l'esquena cremada.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

                                                                        Sort!!!!!!


                                                      Treu-te la samarreta que suaràs

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del nou de desembre del 2010 Pujant en una moto de neu

                                                         M'hauré d'esperar.....aiiiii...!!

   Ei,pipol!!!!
 Ha sigut avui anant a visitar la doctora, que aquesta veient el turmell com estava, ja està tot desinflat. Doncs que després de rebregar-me'l una mica i veient que no em feia mal. 
Que m'ha castigat dues setmanes sense esquiar, encara. 
Tampoc hi ha pressa, degut a que la Molina no està del tot oberta. 
I pel que fa al temps, tampoc ser si nevarà els propers dies degut a que no tinc tele.
Tot va vindre pel dijous nou de desembre, pensant-me que la Molina estaria tota nevada després del que va nevar dies anteriors.
Que arribat a la Molina no la vaig veure amb tanta neu com m'esparava.
Hi a sobre, neu humida.
Res, pujant fins on el telecadira arribava, vaig veure que les pistes que volia agafar estaven tallades per falta de neu.
I em vaig tindre de conformar amb la que quedava.
Total, començant a fer la baixada d'escalfament, dient-me que ja havia escalfat prou a mig baixar. 
Això que agafo velocitat i va i creuant-se'm un esquí, vaig caure a terra fent-me mal a les cames.
Demanat ajut amb uns que estaven allà al costat, em van treure els esquís i posant-me de peu, em van dir que piqués al terra.
Vaig veure que la cama esquerra no estava en condicions, i que el mal no se'm anava, quan explicat que em vinguessin a buscar.
Després d'esperar-me una bona estona, finalment va vindre la moto de neu a recollir-me.
Tot va ser per obrir massa la boca i dir-me abans d'esquiar que havia de pujar a una moto de neu, que és el que em faltava per fer.
Ja a infermeria, estava buida, em va atendre el doctor.
On després de mirar-se la cama per si estava trencada. 
Em va explicar que ja m'havia trencat la tíbia anteriorment.
On li vaig explicar que m'ho vaig fer a l'any 91 en un accident de bicicleta.
Dient-me que ja se'm havia acabat l'esquí per aquell dia, em va vindre la infermera a posar-me una vena a la cama.
Quan veient a aquella GUAPA de infermera a Infermeria.
Va ser quan em vaig dir:
A aquesta GUAPA li tinc d'ensenyar la Titòla.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

Va ser quan em va dir: baixa't els pantalons.
I jo vaig dir:
És el que volia fer.
M'ho has tret del pensament.
 
                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!

Ja amb la vena i els pantalons posats altra vegada, va ser quan vaig fer camí de tornada. 
On escapant-se l'autobús, em vaig estar un fotimer de temps allà a dalt de les muntanyes.
On arribat el bus altra vegada, i agafant el tren, va i a Torelló es va tirar una dona a la via del tren. 
I com que havia de venir el jutge per aixecar el cadàver, ens van dur amb bus fins a la parada de Vic, per allà agafar el tren altra vegada.
I fins a Granollers.
Total, que aquell dia vaig arribar a casa com si hagués anat a esquiar tot el dia, però només fent una baixada.
Quina mala sort!!
Tampoc tinc pressa perquè tot just ha començat la temporada, i veient les pistes com estan de falta de neu i les opinions dels qui han pujat explicant que a la Massella hi trobarien millor neu, doncs millor deixar passar el temps.
Dues setmanes.
Bé, per si de cas, com que ja arriba cap d'any.
Que tingueu una bona d'entrada d'any 2011.
Que mengeu forces turrons, que a mi me'ls han prohibit ara per ara.
I que sigueu feliços, que la vida són dos dies!!
                                                             
PD:Aquest any la veïna m'ha convidat a menjar els raïms a casa seva amb una amiga!!

                                                               Sort!!!!!





 

                            Això em passa per obrir massa la boca!!

                                            Esquiada del 31 de gener del 2011

  Ei,pipol!!!!!
 Tot va començar, la vegada que vaig anar a esquiar a Vall de Núria, i com que no havia pujat en un trineu-camilla de neu.
És per això que em va recollir una.

La tinc aquí:
                                                   
                                                      Esquiada-31.blogspot.com

 
Doncs va ser l'esquiada del trenta-u de gener del 2011,que altre vegada abans d'esquiar, em vaig dir que encara no havia pujat en una moto de neu.

Va ser fent la baixada d'escalfament, que em vaig dir que ja estava prou calent.

Doncs va a ser que no!! 

                                               Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha.....!! 

Vaig torçar-me el taló, o quelcom semblant.
On vaig caure a terra, i uns esquiadors que havien al costat i poder eren monitors.

Va ser quan em van dir de posar-me de peu, i que piqués a terra amb la cama que em feia mal. 
Fent-ho diferents vegades, i que el mal no marxava, vaig demanar que em vinguessin a buscar.
Quan pel "walkitalki",es diu així?? 

                                               Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha.....!! 

Va ser quan van avisar que em vinguessin a buscar.

El que jo creia que seria altre vegada en un trineu-camilla com em van fer a Vall de Núria.
El que em va vindre a buscar una moto de neu.

Quan abans de pujar a l'autocar de l'estació de tren a les pistes, ja m'havia dit de que el què em faltava és pujar a una moto de neu!!

El que igual que a Vall de Núria.
Abans de pujar al cremallera em vaig dir que no havia provat un trineu-camilla de neu.

Em van dur a infermeria, on vaig conèixer a l'Alba.
La infermera que està com un tren. 

                                               Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha.....!! 

Quan dient-me que li havia d'ensenyar la titola a l'Alba, em va atendre un doctor.

Quan mirant-se la cama i rebregant-la, fent-me mal.
Em va dir que ja se'm havia acabat l'esquiar per aquell dia. 
Va ser quan li va tocar el torn a l'Alba.
On aquesta em volia posar una "mitja" a la cama, perquè em fes pressió.

Quan la molt maca em va dir:
Baixat els pantalons.

                                               Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha.....!! 

Esperant-se trobar uns calçotets.
La sorpresa va ser quan va veure que no duia calçotets.

                                               Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha.....!! 




Estant amb la cama descoberta, em va posar la "mitgeta", i després em vaig tornar a pujar els pantalons.

Quan només havia fet una baixada, encara no!!

Com que la RENFE és molt "puta" i ja m'havien canviat els bitllets de tren que no et podies colar.

Em vaig cabrejar!!

On dient-me que no podia recuperar l'esquiada perduda, va ser quan em va passar això:
                                       

                                                   Esquiada-trueque.blogspot.com

Doncs bé, esquiada recuperada.

                                               Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha.....!! 

                                                                  Sort!!!!!!!
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del trenta de gener del 2010

                                                         Com si el tren m'esperés!! 

  Ei,pipol!!!! 
 Ha sigut aquest dissabte que he volgut tornar a esquiar. 
No volent escoltar el despertador, finalment m'he llevat i han començat les presses. 
On arribat a l'estació amb el cotxe que el tren estava amb les portes obertes, encara m'he inquietat més.
Amb tot a fora i corrent per agafar el tren, ja enfilat se m'han tancat les portes. 
Quan passant dos revisors els he explicat que havia pujat a la Garriga i que anava fins a Ribes. 
Passat Ribes de Fresser i apareixent el revisor altra vegada, m'ha comunicat si no anava a Núria. 
Quan l'he dit que no, que anava a la Molina, i no m'ha demanat el bitllet. 
A la Molina amb tot de gent, he tingut d'esperar el segon bus per enfilar-me. 
On ja a les pistes i col-lant-me pel mig, he començat a pujar amunt. 
Arribat a les pistes que volia, m'he posat a esquiar fins que cap allà tres d'una, un m'ha enganxat el forfé caducat i m'ha dit que aquella era l'última pujada al telecadira que feia. 
Se m'ha acabat el rotllo aviat.
El que ja començava a estar cansat i la gana apretava degut a que no havia esmorzat massa. 
Parant per acabar-me l'esmorzar i començar a dinar, ja tip i fet el cafè, m'he entornat a anar amb unes altres pistes. 
Fins que m'han descobert altra vegada, i cap allà dos de quatre que ja no podia més. 
M'he dit de plegar perquè les cames les tenia fatigades i perquè m'han fotut un cop per ajudar amb un altre. 
Amb tot plegat i esperant el bus, pagant els dos euros com a l'anada.
He anat fins al poble de la Molina per berenar i fer un parell de cafès. 
Arribat el tren i trobant-me al Ramon de l'Esquerda. 
Ell que anava amb tot de quitxalla i ja a dalt del tren, el revisor no s'ha atrevit a passar i aleshores m'he estalviat de pagar el bitllet de tornada. 

                                                                      Sort!!!!!!!
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del deu de gener del 2010 Amb el forfé caducat

                                                        Endarrerint la sortida del tren!! 

  Ei,pipol!!!
 Ha sigut aquest diumenge que he volgut anar a esquiar a la Molina. 
Llevant-me justet, ha estat arribant a l'estació que el tren ja estava anunciat. 
Quan sortint del cotxe i començant a treure els esquís.
Que el tren entrava a la via. 
Arreplegant-ho tot com he pogut i arribat a la via que el tren ja havia xiulat perquè tanquessin les portes. 
Ha sigut veient-me el conductor amb els esquís, que s'ha esperat a que arribés i entrés per tancar les portes. 
Ja a dalt del tren i passat Vic, el revisor ha passat i als esquiadors no ens ha dit res. 
Pensant-se que tots dúiem el combinat. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

 Arribats a la Molina i pagant els dos euros del bus fins les pistes, aquesta vegada la cremallera ha baixat sabent com ho tinc de fer. 
Ja a les pistes i col·lant-me a la pista llarga amb el forfé del disset de febrer de l'any passat, aquell dia no estava gaire fi per esquiar. 
Esquiant amb la camisa per les pistes que he volgut, ha arribat la una, dos de dues, que m'he dit d'anar a dinar. 
Buscant el bar, finalment l'he trobat i m'he posat a dinar l'arròs amb la botifarra. 
On recuperades les forces i havent fet la migdiada, m'he entornat a esquiar amb la panxa plena. 
Ha sigut ficant-me en una pista, que m'he tornat a trobar el del forfé caducat de l'any passat. 
On altra vegada l'ha agafat i explicant-me que no podia dur el forfé en el guant, no ha vist la data i m'he enfilat al telecadira. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!  

Arribades les quatre he plegat veles perquè aquell dia ja estava cruixit. 
On agafant el bus i pagant els dos euros de la tornada, hem arribat al poble de la Molina per fer un cafè i agafar el tren de tornada. 

PD:No ha sigut fins l'endemà al matí, que m'he donat un bany a la piscina!! 

                                                                         Sort!!!!!! 



                                                                 Amb el forfé caducat

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del dos de gener del 2010 Amb la cremallera que no baixava

                                                 Comença la temporada ...... amb rebaixes

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

 Ei,pipol!!! 
 Ha sigut aquest dissabte dos de gener, que m'he dit d'anar a esquiar a la Molina!! 
Amb tot preparat i sortint de casa justet, ha sigut arribat a l'estació que el tren entrava. 
Travessant la via, ha arribat el tren. 
On ja enfilat, he vist que no era l'únic esquiador. 
Trobant a gent que pujava a la Molina i a gent que ho feia a Vall de Núria. 
Arribats a Ribes de Fresser, he vist com se'ls hi escapava el cremallera.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!  

Arribats a la Molina hem anat al bus, on a mi la cremallera de la butxaca on hi tenia la cartera, se m'havia enganxat i la molt "puta" no baixava. 
El conductor que em feia fora del bus, finalment l'he pogut baixar i treure la cartera per pagar els dos euros de l'esquiada. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Ja a les pistes i al telecadira de la pista llarga col-lant-me pel mig, he anat a buscar les pistes que volia.
On arribat he vist que estaven tancades. 
On anant a d'altres pistes i veient que havien telecadires més ràpids uns que altres. 
M'he quedat esquiant fins que les forces han minvat i la gana començava a apretar. 
Dinant l'arròs, m'he dit que les croquetes quan acabés d'esquiar, ja que m'he quedat tip. 
Amb la panxa plena, he vist que ara fallaven les forces. 
On no corrent massa, m'he començat a espinyar i a pelar-me els colzes. 
Ja que he estat tot el dia esquiant amb samarreta. 
Arribades les quatre un quart de cinc, m'he dit de plegar veles perquè ja estava fet pols. 
Em feia mal la cadera i els colzes no paraven de rajar sang, i per dos euros que m'ha costat l'esquiada, ja n'hi havia prou. 
Veient el bus, he anat corre-cuita darrera seu. 
On agafat i dient que el forfé el tenia a dins la bossa amb el guant, m'he estalviat de pagar dos euros més. 
Quan el forfé és del dia disset de febrer del 2009. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!  

Agafat el tren i passat Ribes de Fresser, abans d'arribar a Vic ha passat el revisor. 
On l'he dit que venia de Núria i que anava a Vic, sabent que allà feia el canvi de vagó. 
Arribats a Vic he baixat, per quan sonés el xiulet pujar ràpidament en el següent vagó. 
Arribat a casa m'he donat un bany a la piscina, com el trenta-u de desembre i el u de gener!! 

PD: El preu de l'esquiada del dia dos de gener tan sols m'ha costat 7'60 e. 
I perquè he fet un parell de cafès!! 

                                                                          Sort!!!!! 



                                                               Senyal i límit del guant

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del divuit de març del 2009 Amb el forfé caducat

                                              17/2/2009.Què és el forfé de dos dies d'esquí?? 

  Ei,pipol!!!! 
 Ha sigut aquest dimecres divuit de març tenint hora al metge de l'hospital, que m'he dit de passar i anar a esquiar. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Arribat a l'estació de tren i agafat aquest, només arribava fins a Ripoll. 
Quan passant el revisor i jo ensenyant-li el bitllet que duia del disset de febrer, me l'ha col-lat per bo. 
El que me l'ha guixat amb bolígraf. 
Baixant a Ripoll per fer un cafè, he acabat d'esmorzar. 
Agafant el tren següent i arribat fins la Molina.
Avui no hi havien masses esquiadors. He pujat al bus i pagant dos euros, hem arribat a les pistes. 
 No tenint el mapa de pistes, he volgut trobar la pista de l'altre dia per coincidir amb l'Eva. 
On confonguent-me i agafat una altra pista, això que li demano un planell de pistes el qui està a dalt del telecadira. 
Això que me'l va a donar i em diu: 

Ei, que el forfé no es pot dur en el guant!! 

Quan se'l mira i em diu: 

Ei, que aquest forfé és el d'ahir, i no el de dos dies!! 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!  

Explicant-me que havia d'anar a les oficines i com arribar-hi.
M'ha perdut de vista i he anat a trobar les pistes que volia. 
On aquell dia en ves de l'Eva, hi havia la Cel. 
Veient la qualitat de la neu, neu primavera, i que la pista negra hi feien contra rellotges. 
He estat a la del costat, la vermella, anant amb samarreta tota l'estona, i caient-me de tan en tan degut a les farinetes, i pel gel que m'anava trobant. 
Ja a les dues m'he dit d'anar a dinar els 460 grams de botifarra, perquè les cames ja m'ho demanaven. Quan estant altra vegada a les pistes, i estant oberta la pista negra. 
M'hi he quedat fins que m'han fet fora. El que les cames ja estaven cansades, i no l'he fotut canya. Explicant-me que l'Eva estava de baixa degut a una torçada de taló, la Cel m'ha dit que ara fins l'any que ve, ja no la tornaria a veure. 
Plegant veles i esperant l'autobús, fent dit m'ha parat un tal Josep Molina que m'ha acostat a prop de l'estació. 
Ja al poble de la Molina, m'he acabat el dinar i m'he pres un parell de cafès. 

PD: L'esquiada del divuit de març m'ha costat tan sols ......... 7'45 euros. 
Perquè m'ha passat el "pica", i he tingut de pagar el bitllet fins a Vic de 4 amb 10 cèntims. 
Però a Vic, no hi he baixat ni de broma. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

                                                                          Sort!!!!!





                                                                       Forfé caducat.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 





                                                                 Senyal i límit del guant

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 16 de novembre del 2012

Esquiada del vint-i-tres de febrer del 2009 Esquiada per dos euros!!

                                                                 Esquiada per dos euros

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

  Ei,pipol!!!! 
 Ha sigut aquest dilluns dubtant per anar a esquiar, sabent que no només feia festa l'institut de Mataró.
Que finalment m'he dit per anar a esquiar altra vegada a la Molina. 
Arribat a l'estació de tren fent dit. 
Agafat el tren i arribant fins a Ripoll, he aprofitat per prendre'm un cafè i esmorzar. 
Agafat el tren següent i arribat a la Molina, veient que aquell dia érem molta gent, i que a dins del bus no s'hi cavia. 
He començat a arribar-me fins la següent parada caminant per fer la pirul·la.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Pujat he tingut de pagar el bitllet de dos euros. 
On a les pistes mirant els forfés i veient que havien de tots colors, he començat a pujar el primer telecadira apartat del qui estava allà. 
Només perquè em veiés que duia forfé, i no la data. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Ja a dalt m'he dit de no baixar més fins que em tanquessin. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Agafant altres telecadires que pujaven més amunt, i com que ja t'han mirat el forfé a baix ja no cal tornar-lo a mirar. 
M'he buscat una pista negra i una vermella, per anar-me tornant.
No hi havia massa diferència. 
Baixant amb samarreta tota l'estona, la gent ja ha començat a escridessar-me. 
On anant amb el esquís Salomon, veient que les pistes són molt més amples. 
M'he entretingut tota l'estona a baixar amb els pals a les mans, i els braços com una mòmia. 
Ha estat quan m'ha vingut a la memòria l'Ivan Bobé, el que per aquest preu, ara ni somiant-ho torno a Núria. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Esperant a que em tanquessin les pistes perquè ja no m'aguantava dret, ni ajupit, ni assegut.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Baixant amb una noia d'allà les pistes que m'ha estat observant tota l'estona. 
Ja que hem anat canviant comentaris, finalment ens hem acomiadat, i l'he dit fins dimarts vinent.
Posant-me a dinar a un quart de sis de la tarda o a dos quarts. 
Se m'ha passat l'hora de l'últim bus, i fent dit he tornat a coincidir amb l'Eva?? 

 No recordo el seu nom, però que queda pendent per la propera setmana. 

Duent-me fins a l'estació de tren, li anava de pas?? 
Ens hem acomiadat quedant per la setmana vinent. 

A la Molina, m'he pres un parell de cafès més i m'he acabat el dinar. 
Ja a l'estació em trobo amb la Sandra i la Débora, on hem estat junts fins la Garriga on he baixat. 

PD:Al passar el revisor, no m'ha guixat el bitllet. 

O sigui ...... 

La setmana vinent torno a esquiar per tan sols .... 

Dos euros!! 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 


                                                                          Sort!!!!!!

                                                          Treu-te la samarreta que suaràs

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Amb els esquís Salomon 





                                                             Assenyalant i límit del guant

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del disset de febrer del 2009 Corrent a contra rellotge!! Amb el robatori dels esquís Atòmic

                                                         Corrent a contra rellotge!!

  Ei,pipol!!!!
 Ha sigut aquest dimarts passant-me la classe d'administració i gestió d'empreses pel "forro".
Per acabar anant a esquiar a la Molina. 
No trobant el bus a Granollers, que he obtat ràpidament a fer dit, fins que finalment una furgoneta ha parat. 
Ja a l'estació i donant-li les gràcies, he anat a comprar el bitllet fins la Molina. 
Ja que a Núria no hi torno ara per ara. Passat Ribes i coneixent esquiadores pel tren, finalment hem arribat a la Molina. 
Dic: 

Òstia,si que és important la pista d'esquí!! 

Quan m'he adonat que és la pista la qui duu el nom del poble. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!  

Ja a les pistes amb les fustes Atòmic, de fibra res. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Ha sigut quan he començat a baixar i conèixer l'estació. 
Ja que densà del 99,que no la trepitjava. 
Veient que allà t'hi podies perdre. 
Anava tota l'estona desorientat amb el mapa de pistes a sobre, no recordant si havia fet aquella pista o no l'havia fet. 
Buscant alguna pista negra. Ja que tindre de remar en una pista vermella, no ho he vist massa clar.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Passant d'anar a les negres que s'hi arriba amb telerrastre.
La que quedava estava tancada al públic. 
Sabent per quines pistes havia de remar i quines no. 
Finalment he deixat els pals i he seguit esquiant, fent la vista gorda al dinar. 
Fins que finalment han sigut dos quarts de cinc, que he començat a buscar la motxilla sense trobar-la,i amb el dinar a dins d'ella. 
Desesperat, finalment m'ha aparegut un d'allà les pistes amb la motxilla.
Que l'he acompanyat fins al seu cotxe, ja que el bus havia fotut el camp. 
Ja a l'estació, veient que quedava més d'una hora, he anat a prendre'm dos cafès i a dinar. 
On acabat de dinar i pres el segon cafè, he tornat a l'estació per veure que encara tenia un quart d'hora per acabar-me les potes de cranc. 
Amb aquestes acabades i pres el tercer cafè, ha començat el corre cuita. 
On a l'estació sense tren ni esquís, m'he inquietat. 
Desesperat intentant aturar algun cotxe i que em dugués fins a Ribes per enganxar el lladre i el tren. 
Ha sigut quan m'han parat, i pujat al cotxe, m'han dut fins a la Molina fent una altra parada amb un que hi anava també de camí. 
Allà fent el mateix, m'ha parat el Narcís que molt amablement s'ha preocupat per mi. 
Quan explicant-li la situació, hem començat la cursa per veure on podríem enganxar el tren. 
Començant a descartar pobles a mida que anava passant el temps, i anant a tot drap. 
Hem començat per Ripoll.
Quan veient que no arribàvem, hem anat a Torelló. 
Però com que tampoc es coneixia el poble, l'hem descartat igual que el de Manlleu. 
I finalment arribant a Vic amb tres minuts de sobre, l'he donat les gràcies i he anat a probar sort per agafar el tren i mirar de trobar els esquís. 
Pel camí li he anat explicant de tot i més. 
Tu diràs, amb aquell GRANDÍSSIM favor!! 
Agafat el tren i inspeccionant-lo,no veient els esquís per enlloc, m'he acabat dient: Però si eren dos fustes velles amb unes fixacions regalades que havia muntat tortes. 
I amb uns pals torçadíssims de tantes caigudes.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

 L'únic que valia la pena, eren les botes de l'any de la "iaia",i encara. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

                                                                          Sort!!!!!!!!


 Les fixacions aprofitades


Les botes robades
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del deu de febrer del 2009 Amb els esquís Atòmic i Última esquiada a Vall de Núria

                                                              Tot el dia per la "Pala"!! 

  Ei,pipol!!! 
 Ha sigut aquest dimarts 10 de febrer, que m'he anat a esquiar, com cada dimarts. 
Arribat a les pistes a un quart d'onze amb tot de neu, ha sigut quan he fet un parell de baixades d'escalfament per la Pala, pista negra més llarga. 
El que com que li han tret els "bams" i sent més plana, és més fàcil de fer.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Com que m'havia llevat més d'hora del costum, vaig preferir esmorzar un plat de macarrons, per sortir de casa ja tip. 
On ja en el tren, arribat a Ripoll, vaig fotre'm l'entrepà. 
Arribats a Ribes, vaig agafar el cremallera fins a Núria. 
Ja a les pistes, vaig agafar des d'un principi la "Pala". 
On aquell dia vaig anar a provar uns esquís Atòmic que em vaig trobar, amb les fixacions dels Rossignol que vaig trencar la temporada passada, i que els hi vaig muntar.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Sent més curts que els Salomon i els Spaiding de casa, em vaig adonar que els pals em feien nosa. 
On deixant-los a baix al remuntador, i baixant tota l'estona sense pals. 
Veient que no em costava girar, va començar a passar el temps i les baixades ràpides. 
"No recordo" quan va ser, si al final o al començament d'esquiar, que em va vindre un d'allà les pistes a tocar-me els collons amb lo de córrer massa. 
Total, aquell dia anava a probar els esquís i les fixacions per veure si les havia collat bé. 
I entre que no em deixen córrer i tot plegat, em vaig limitar a fer corbes curtes i llargues per la Pala sense caure massa. 
Poder un parell o tres de cops, i a disfrutar l'últim dia d'esquí a Núria. 
Esperant a que tanquessin les pistes perquè no m'aguantava dret de lo cansat que anava, per les més de sis hores seguides d'esquí. 
Baixant per la Pala que ja la tenia més que emmotllada, finalment em van tancar el telecadira. 
I agafant el telerrastre i fent l'última baixada sencera d'esquenes, em van tancar el telerrastre i les pistes.
Fent temps per les instal·lacions em va vindre el Quim, i a agraïr-me el no córrer d'aquell dia. 
No li vaig dir res, però el vaig engegar. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Ja agafat el cremallera, em vaig començar a acomiadar dels companys que els hi agradava que corrés, i de l'Ivan que aquell dia no em va esbroncar. 
Amb l'Ivan sí que em vaig acomiadar per sempre, ja que a Núria si puc, no hi torno a pujar més a esquiar. 
El que amb els companys, vàrem quedar que ja miraríem de coincidir per unes altres pistes. 

PD:Ha sigut aquest dimecres veient al mestre d'administració i gestió d'empreses, explicant-li el perquè li falto la classe del dimarts, que m'ha fotut la ........ 

 ......GRAN BRONCA.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

 
                                                                         Sort!!!!! 


 Amb les fixacions Rossignol
Publicat per a Cap comentari:

Esquiada del 27 de gener del 2009 Esquís Karvin

                                                             A les 14h ja no podia més 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

  Ei,pipol!!!! 
 Ha sigut aquest dimarts vint-i-set, volent anar a esquiar com cada dimarts que ...... passo de perdre una hora esquiant el dissabte. 
Quan arribant fins a Ribes vaig veure que la Pala estava tancada. 
Quan dubtant de pujar a esquiar, finalment em vaig decidir. 
Encara havia de comprar i pagar el bitllet. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Com que també volia probar els esquís karvin que em vaig trobar per la deixalleria. 
I que ja em van dir: 
Amb aquests esquís pots girar amb més facilitat. 
El que també corres menys, i vaig dir-me de probar-los. 
Ja a les pistes trobant-me al Jaume Pou i ensenyant-li el material que duia. 
Em va explicar que amb aquells esquís et petava molt els genolls i la part baixa de les cames. 
Ja que van millor per girar, el que també has de fer més força. 
Començant a baixar per la pista i a veure que es podia girar amb més facilitat. 
Ha estat quan veient a gent que al pujar el telerrastre es giraven i pujaven d'esquenes, que m'he dit de probar-ho també jo. 
Ja em veieu girant els esquís i fotent-me una ÒSTIA. 
Quan ja llevat i pujant altra vegada,probant-ho altra vegada. 
Aquesta m'ha sortit millor i no caient-me he pujat d'esquenes a la muntanya. 
Això que li agafo afició, i provant-ho mentre baixava la pista. 
Allà la velocitat la poses tu. 
Ha estat quan veient a una noia de cara a mi que baixava a la mateixa velocitat. 
He fet veure que la filmava. 

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Baixant d'esquenes i de cara, comprovant que girava millor. 
Ha estat quan he volgut que passés el temps ràpid. 
Quan aquell dia ningú li havia donat corda al rellotge, o poder que ja tenia les cames fetes pols.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! 

Ja a les dues he demanat "temps mort". 
No m'aguantava dret. 
Que fins i tot pujava assegut al telerrastre, el que també et cansava igual o més. 
Ja dinat i carregat de cafeïna he tornat a les pistes. 
On trobant a l'Àngel, aquest m'ha dit si no tenia calor. 
Quan traient-me la samarreta i baixant més recta per la pista, que finalment m'han tancat. 
Posant-me la samarreta i prenent-me un cafè o dos, agafant el cremallera i trobant a l'Ivan, li he comentat lo de vendre'm els esquís.
Ja que he acabat mort en una pista de principiants.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Ha estat quan ell m'ha dit que no ho fes, on ja a Ribes he anat a la botiga d'esports a preguntar el preu dels esquís. 
Arribat i demanant que què valien aquells esquís.
Ha estat quan m'han dit que nous valien 900 euros, i que de segona mà, me'ls podria vendre per 100 euros tranquil-lament. 
Va ser quan li vaig dir que els hi venia per 50 euros, el que sabent que els havia trobat a la deixalleria, no me'ls va voler comprar. 
Ara sabent-ho,puc probar-ho en una altra casa d'esports per veure si piquen i em trec 50 euros per la "patilla". 

                                                                          Sort!!!!!! 


                                                        Treu-te la samarreta que suaràs.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)