Va ser
aquest dissabte que altre vegada llevant-me d'hora sense haver dormit ni set
hores, vaig voler tornar anar a esquiar.
Llevant-me vés a saber quina hora, aquesta vegada vaig donar més marge que l'anterior, tot per fer tard altre vegada per pagar el bitllet.
Arribat a l'estació amb el tren que venia i amb tot de gent a la finestreta esperant per pagar, vaig veure com s'hi quedaven!!
Llevant-me vés a saber quina hora, aquesta vegada vaig donar més marge que l'anterior, tot per fer tard altre vegada per pagar el bitllet.
Arribat a l'estació amb el tren que venia i amb tot de gent a la finestreta esperant per pagar, vaig veure com s'hi quedaven!!
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Sabent-la més llarga i vist que en el vagó que vaig pujar
primer anava ple de gom a gom, vaig esperar arribar no ser on per fer el canvi.
Arribats a Vic, vaig comprar el bitllet cap a Núria, sense les pistes.
Altre vegada disset euros amb seixanta.
La avantatge va ser que sabent de que
anava el rotllo, arribat a Ribes havent-se escapat el cremallera.
Arribat a Núria vaig anar primer cap a l'ou, on baixant amb la motxilla a l'esquena i amb un
forfé del dos mil quatre.
Sí sí, el que llegiu.
Del dos mil quatre però que es veia
nou.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Va ser fent tres o quatre baixades d'escalfament, poder en vaig tenir prou
amb una.
Que em vaig posar a la cua del telecadira amb por de que la Carla em
mirés la data del forfé.
Vist que duia forfé va passar de comprovar-lo,quan
ja em veieu a mi baixant tot el sant dia per la pala boja, una pista vermella.
Ja que més tard em vaig adonar que la pista negre, la pala béstia, estava
tancada.
"Quina putada"!!
I això que volia fer-la.
Ja cap a dos quarts de dues, va ser quan el vent va fer tancar el telecadira i el ou.
On aprofitant vaig anar a dinar el mig Quilo de macarrons que m'havia endut.
Acabats i tip que anava, vaig començar a passejar per Núria, esperant a que obrissin de nou el
telecadira.
Vaig preguntar pel Jaume Pou, el qual em van dir que estava treballant
fins les dues.
Anant a veure si hi havia la Dolors, la dispensari que va
descobrir que no duc calçotets, em van dir que no hi era.
Trobant gel per la pala boja sense caure massa, em vaig adonar que a la barba i el bigoti tenia
gel.
Degut a la velocitat i a la neu que queia.
Més d'una vegada me'l vaig tenir de treure .....
El gel, vull dir!!
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Una de les coses que m'agrada fer, és ajudar als
qui tenen dificultat.
Quan em vaig trobar amb un tio que havia perdut els esquís
i que s'havia anat muntanya avall degut al gel.
Quan jo, com no, vaig anar-lo a ajudar a recuperar els esquís.
Ara amb aquest i ara amb aquest altre.
Ja quan eren passades les quatre de la tarda, va tenir de venir el maleït vent dels
"collons",que amb la neu que queia van obligar a tancar les pistes.
Estant una mica cansat, però que tres o quatre baixades més hagués fet.
Vaig plegar-ho tot per passejar-me per les instal·lacions mentre esperava el
cremallera.
Agafat aquest que se'm escapava, vàrem arribar a Ribes.
On baixat i
anant cap a l'estació, vaig retrobar i saludar a l'amo del bar.
On li vaig tornar a demanar un cafè americà.
Xerrant amb els mexicans, dues parelles amb un
nen.
Ens vàrem explicar mitja vida, on també ens vàrem donar els correus
electrònics.
On els hi vaig explicar lo dels castells, entre altres.
Pagat el cafè i ja agafat el tren, vàrem estar xerrant fins arribats a Canovelles.
On vàrem quedar que ja ens diríem alguna cosa per internet.
No trobant el cotxe en el primer moment, va ser quan el vaig retrobar on no havia de ser.
No trobant el cotxe en el primer moment, va ser quan el vaig retrobar on no havia de ser.
Quan fent-me creus d'on l'havia deixat, vaig carregar els esquís i vaig anar fins a casa.
Ah!,amb els amics mexicans
també vàrem xerrar de l'any xinès, on amb el Guillermo i la Èrica ,tots tres som
"any" drac".
Sort!!!!!!
Amb el Drac a l'esquena
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada