Ei,pipol!!!!
Ha sigut aquest dimarts passant-me la classe d'administració i gestió d'empreses pel "forro".
Per acabar anant a esquiar a la Molina.
No trobant el bus a Granollers, que he obtat ràpidament a fer dit, fins que finalment una furgoneta ha parat.
Ja a l'estació i donant-li les gràcies, he anat a comprar el bitllet fins la Molina.
Ja que a Núria no hi torno ara per ara.
Passat Ribes i coneixent esquiadores pel tren, finalment hem arribat a la Molina.
Dic:
Òstia,si que és important la pista d'esquí!!
Quan m'he adonat que és la pista la qui duu el nom del poble.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!
Ja a les pistes amb les fustes Atòmic, de fibra res.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!
Ha sigut quan he començat a baixar i conèixer l'estació.
Ja que densà del 99,que no la trepitjava.
Veient que allà t'hi podies perdre.
Anava tota l'estona desorientat amb el mapa de pistes a sobre, no recordant si havia fet aquella pista o no l'havia fet.
Buscant alguna pista negra.
Ja que tindre de remar en una pista vermella, no ho he vist massa clar.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!
Passant d'anar a les negres que s'hi arriba amb telerrastre.
La que quedava estava tancada al públic.
Sabent per quines pistes havia de remar i quines no.
Finalment he deixat els pals i he seguit esquiant, fent la vista gorda al dinar.
Fins que finalment han sigut dos quarts de cinc, que he començat a buscar la motxilla sense trobar-la,i amb el dinar a dins d'ella.
Desesperat, finalment m'ha aparegut un d'allà les pistes amb la motxilla.
Que l'he acompanyat fins al seu cotxe, ja que el bus havia fotut el camp.
Ja a l'estació, veient que quedava més d'una hora, he anat a prendre'm dos cafès i a dinar.
On acabat de dinar i pres el segon cafè, he tornat a l'estació per veure que encara tenia un quart d'hora per acabar-me les potes de cranc.
Amb aquestes acabades i pres el tercer cafè, ha començat el corre cuita.
On a l'estació sense tren ni esquís, m'he inquietat.
Desesperat intentant aturar algun cotxe i que em dugués fins a Ribes per enganxar el lladre i el tren.
Ha sigut quan m'han parat, i pujat al cotxe, m'han dut fins a la Molina fent una altra parada amb un que hi anava també de camí.
Allà fent el mateix, m'ha parat el Narcís que molt amablement s'ha preocupat per mi.
Quan explicant-li la situació, hem començat la cursa per veure on podríem enganxar el tren.
Començant a descartar pobles a mida que anava passant el temps, i anant a tot drap.
Hem començat per Ripoll.
Quan veient que no arribàvem, hem anat a Torelló.
Però com que tampoc es coneixia el poble, l'hem descartat igual que el de Manlleu.
I finalment arribant a Vic amb tres minuts de sobre, l'he donat les gràcies i he anat a probar sort per agafar el tren i mirar de trobar els esquís.
Pel camí li he anat explicant de tot i més.
Tu diràs, amb aquell GRANDÍSSIM favor!!
Agafat el tren i inspeccionant-lo,no veient els esquís per enlloc, m'he acabat dient:
Però si eren dos fustes velles amb unes fixacions regalades que havia muntat tortes.
I amb uns pals torçadíssims de tantes caigudes.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!
L'únic que valia la pena, eren les botes de l'any de la "iaia",i encara.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!
Sort!!!!!!!!
Les fixacions aprofitades
Les botes robades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada