Va ser aquest dissabte vint-i-sis de
febrer, súper dissabte amb un dia magnífic.
Ja que anant a l'estació justet de
temps per variar, amb el tren que m'esperava, ha sigut altre vegada que pujat
m'han tancat les portes.
Aquesta vegada la diferència ha sigut que ja al primer
vagó m'estava esperant el "pica",on el fill de ..... no m'ha deixat arribar a Vic
per comprar el bitllet.
I fent-me'l pagar desde Canovelles, aquest m'ha costat
vuit amb deu cèntims.
Pagats i pensant-me quina em buscaria, se m'ha
encès la llum i arribats a Ribes de Fresser i pujat en el cremallera una mica
ple.
M'he col-locat a darrera del vagó.
Quan vist que la revisora començava a
passar i a estar bastant entretinguda distreta venent els bitllets cap a
Núria.
Arribats a Queralps he aprofitat per fer el canvi de vagó.
Arribats a Núria no trobant el Jaume Pou i sabent com fer-m'ho per esquiar de
"guais",he pujat a l'ou.
On fent un parell de baixades ja m'he dirigit cap a les
pistes del trelecadira per quedar-m'hi tot el dia allà.
Veient que
havia la Carla, l'he ensenyat el forfé que li vaig demanar amb una mossa quan
baixava pel cremallera el dia dinou de febrer.
On vist que duia forfé, la tia m'ha
mirat amb una altra cara i m'ha deixat enfilar-me en el telecadira.
Quan he vist que començava a culejar (abaixar el cul), degut a les baixades que
duia a sobre i perquè ja eren passades les dues.
Vist que em notava cansat, he anat a recuperar forces i a dinar, que ja tocava.
Menjant-me els canelons i les croquetes que em vaig fer la nit anterior.
Ja tip he anat a buscar el Jaume Pou.
On no trobat, l'he deixat l'encàrrec.
Tornant a les pistes i tornant a veure la innocent de la Carla allà al telecadira.
He trobat que a dalt
del telecadira es trobava l'Ivan Bové, on m'he aturat per saludar-lo.
Veient que havia recuperat forces, vaig tornar-me a posar a la Pala boja, per
acabar de fer el dia.
Recordo haver estat ajudant amb una noia més
menuda que jo a esquiar, i a acompanyar-la en els descens fins que s'ha anat a
dinar.
Ja plegat i agafat el cremallera, ha passat el revisor.
On fent-me
el viu i ensenyant-li el forfé caducat per la part de darrera, perquè no es veiés
que estava caducat.
El "puta" li ha donat la volta, i començant-me a enrotllar per
no pagar el bitllet del cremallera.
El noi m'ha dit que no m'ho tornaria a passar
més.
Jo més content que un ginjol i sabent que el cremallera nou
no tinc d'anar-hi per res.
He arribat a Ribes on baiant he anat a saludar el
Josep, l'amo del bar, per demanar-li un altre cafè.
Pagat l'euro del cafè i estant a fora per
ventilar-me i no adormir-me.
Quan ja ha arribat el tren de la Tour de Querol, he
vist que el termòmetre deia un sota zero.
I jo amb samarreta i voltant per fora
de l'estació per no adormir-me.
Ah!,arribat a casa la
sorpresa o el xoc (l'ensurt???) va ser que em varen dir que l'endemà em venien a
buscar a les 7:15 h del matí, i amb la samarreta del "Apa, som-hi!"
Sort!!!!!!!
Treu-te la samarreta que suaràs.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada